Desalabança a Déu, nostre Senyor

Els mitjans de comunicació en van plens de la notícia que ha escandalitzat a tres quarts de món i ha donat part de raó a l'altre quart.

En podia fer un discurs molt llarg sobre l'autodenigració de l'Eslgésia a causa d'abusos sexuals a menors per part dels representants de Déu a la terra, però no ho faré, perquè és massa llarg i no vull enredar amb fets que un quart de món sap (i els altres tres quarts ja intueix).

La meva fe va ser viva un temps ignorant, tot s'ha de dir. En aquell temps (no molt llunyà) desconeixia que hi haguessin altres religions, que durant la història, la religió catòlica no es conformava en dirigir la fe dels feligresos, sinó que els regia l'Estat. Ignorava que al món hi ha molts déus o que no n'hi ha cap. I el més important, ignorava que Déu és una autoajuda que fa més fàcil el món , les nostres vides i ens esdevé feliços, tot i que ignorants de tot això mateix.

La meva fe va ser viva un temps, però morí en convertir la ignorància en coneixement. Ara és morta i potser ressuciti algun dia, no ho sé.

Algú ha tacat la sotana blanca i no hi ha ni déu que ho renti.