És just i necessari

Donem gràcies al senyor Huguet.

És realment just i necessari,

és el nostre territori i és la nostra salvació,

que, sempre i en tot lloc, Cristòfol Huguet,

us donem gràcies pel Pla Territorial Insular, el vostre pla estimat.

Ell és el vostre mitjà, pel qual voleu destruir Menorca.

Vós ens l’heu enviat com a salvador i redemptor,

encarnat per obra d'un port esportiu entre Atalis i Sant Tomàs

i tres camps de golf [...].

Ell per complir la vostra voluntat i guanyar per a vós un poble sant,

estengué el ciment a Menorca: així destruïa l'illa

i ens feia conèixer la resurrecció econòmica.

Per això, amb els consellers i amb els diputats

proclamem la vostra glòria, tot dient:

Sant, sant, sant és Cristòfol Huguet,
déu de l'ordenació territorial,

els boscos i les platges són plens de la vostra glòria.

Hosanna a dalt del cel.

Beneit el qui ve en nom d'Huguet.

Realment és just i necessari?

Rebaixes

Tarda lliure:
aprofito
que avui és final de mes
i ja no em queden més excuses.
Avui vaig de compres.

Entro als grans magatzems,
secció de roba,
new collection
otoño-invierno 2008.
I ja no hi ha marxa enrere. 
Miro i remiro 
i res no em fa el pes.

[...]

Però, tanmateix, 
a la secció de saldos,
un penja-robes em pica l'ullet:
la paraula poeta 
està de rebaixes.

Agafo, 
incrèdula però il·lusionada,
la talla petita, 
i corro a l'emprovador
a emmirallar-me 
en les meves inseguretats.

Tanco els ulls, 
respiro, 
corro la cortina,
miro al meu voltant. 
La paraula poeta
encara em queda gran: 
em fa bosses a l'esquena
i em cau de les espatlles.

Diu la dependenta
que em queda monííííssima...

...però jo ho sento;
a mi, la roba, m'agrada ajustada. 

Sònia Moya (2010), Gramàtica de l'equilibri.

Qui perd els orígens, perd la identitat.

Els carrers de Ciutadella s’enfarfeguen de llum. Les taules (dels  afortunats) es vesteixen de menjar i torrons. I els millors desitjos omplen totes les boques.

El que més em preocupa d’aquest 2012 és la llengua. A finals de l’any passat (fa quatre dies) el català rebia envestides des de tots els costats del camp de batalla. Retallada a la immersió lingüística, escapçada a la política lingüística. A Sociolingüística he après moltes coses, però la més important: perquè una llengua sobrevisqui ha de tenir el suport de la política i l’economia. El país i la nostra comunitat es troben en crisi i Catalunya –el territori més gran de parla catalana- està en una situació compromesa amb l’Estat. D’altra banda, la política no hi posa gaire de la seva part. De fet, molts alts càrrecs s’han decantat per fer el seu discurs en català i castellà. Igualtat o desigualtat equilibrada? Per tot això, el meu desig més fervorós és que la llengua segueixi rebent la mateixa lluita, que la gent no es cansi de defensar-la. “Qui perd els orígens, perd la identitat”.

De retruc, m’agradaria que guardéssim els valors. Veure Menorca vestida de verd i les platges cristalines: una illa idíl·lica, que perdrà el seu encant si la explotem. Hotels, carreteres, túnels, pàrquings, creuers. Si ens donessin un cop de puny cada dos per tres acabaríem estirats al terra, sense forces, arruïnats, fets malbé. El mateix li passarà a Menorca. Per això desitjo que recuperem els valors d’aquella Menorca verge i preciosa de les cançons d’anar a fora, que treballem junts per preservar-la. Menorca és un paradís natural, però no hauria d’esdevenir mai l’edèn econòmic dels voltors. “Qui perd els orígens, perdla identitat”.

Aquests són els meus desitjos. S’hi afegeixen també salut i il·lusió per a tothom. Perquè ambdues coses ens obren nous projectes, ens fan seguir endavant i no ens deixen perdre l’esperança. Esper de tot cor que d’aquí a 12 mesos puguem dir que totes aquestes ambicions s’han complert.

"Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
jo vinc d'un silenci
que no és resignat,
jo vinc d'un silenci
que la gent romprà,
jo vinc d'una lluita
que és sorda i constant".

Raimon.

Km/h

Conducció d'un vehicle segons un fillet:

"Brrrruuuuum, brum-brum-brum. Rrrrrrrrrmmmmmm. Rrrreeeeem. Reeeeeeeeem. Plof, claf, xof! Cris, cras! Cata-cloc! (mil tombarelles)". 

Conducció d'un vehicle segons un adult:

"Cinturó, retrovisors, engegam, primera, intermitent, sortim. Embrague, segona. Semàfor vermell! Freno, embrague i freno. Aturam. Esperam. Verd. Partim. Embrague, segona. Intermitent esquerre. Giram. Tercera. Quarta. [...]".