"¿I els joves? Alguns catastrofistes fins i tot han arribat a dir que són semilingües; és a dir, talment com si fossin humans a mitges. És clar, amb tot de tios, rotllos, ¿que et vols quedar amb mi?, ¿ens obrim? i una dotzena més d'expressions com aquests, ja se'n surten els joves, diuen. Però els catastrofistes, que no són pas joves i que potser tenen una mica d'enveja vers la gent de la primera edat, perden de vista que una de les funcions del llenguatge és l'anomenada fàtica o del contacte; [...]. Paciència, doncs, catastrofistes; perquè els joves d'avui són, com els d'ahir, parlants de ple dret: posen els articles, els noms, els adjectius i els verbs allà on toca; [...]. Tenen, doncs, el control del sistema i, quan toqui, deixaran de parlar com adolescents (és a dir, quan ja siguin carrosses); però ara el que toca és que facin sonar la llengua entre ells com a llengua generacional."

JESÚS TUSON, Una imatge no val més que mil paraules (Contra els tòpics) (Ed. Empúries, 2008)