I prèn el vol. No és temerosa. No té por de caure. Alça el vol obrint les seves blanques ales per sobrevolar un mar imensament més gran que ella. És presumida, perquè es mira en el reflex de l'aigua mentre vola la lína irregular. Però mira més enllà, més fons, més avall. Ah! Ja el té, ja l'ha agafat, el du el bec i... ja se l'ha menjat! Pot sobrevolar el mar, fer-se madona del cel, però mai podrà visitar al fons del mar.