Johan Strauss de jove.

Mestral (Càrites) inopinadament és un tresor. Hi pots trobar vertaderes obres magnes, d'aquelles que mai t'hauries imaginat trobar-hi. També en pots trobar d'aquelles que no fa falta ni fullejar-les. Però m'és impossible anar allà sense sortir amb una joia davall el braç.
Molts es sorprenen: A Càrites vas a cercar llibres? Sí, què vols venir? No, no, no... Però el mes que ve te'l trobaràs amagat darrera les estanteries de la Santa Casa.
Avui he trobat The Waltzes of Johann Strauss. M'he enimorat d'aquest LP a primera vista. Sembla increïble que hi hagi gent que regali aquestes peces de museu, com m'ha dit un botiguer que m'ha vist amb el meu estimat tresor baix el braç. En arribar a casa no m'he pogut estar, l'havia d'estrenar! Sóc impacient quan tenc una cosa nova. Un, dos, tres, un, dos, tres... Sí sóc fricky (no sé ben bé com ho escriuen es guais), però ara em posaria a ballar. Es peus van tots sols i es dits més que mai a ritme de vals, és un plaer.
Ara un bon llibre i Strauss de fons, què més es pot demanar?