En podia sentir la seva olor, respirar-la al seu costat, com de pastís de cireres. En podia sentir el seu cos a un míl·limetre de la seva pell nua, vestida d'emocions. Podia sentir com l'acariciava. Com li dibuixava la cara amb els dits. Sentia com si fossin gotes de pluja pel seu front, les galtes, el nas, la boca, les orelles, el coll, els cabells. Sentia com se li alleugeria el cos, com es tornava ploma lentament. I les gotes de pluja s'escorrien coll avall fins als pits. Li recorrien els mugrons i baixaven, baixaven tors avall. I arribaven al llombrígol. S'hi aturaven, l'acariciaven, li escarrufaven la pell. I baixaven, sense cansar-se, plenes d'amor, avall, molt avall. Sentia que la besaven damunt les parpelles, li pentinaven les pipelles. Sentia que ja no eren gotes de pluja, sinó llàgrimes. De felicitat. N'era plena, de felicitat somiada.

Fotografia: www.josemigueljimenez.com