Quan un no té res més a fer que dibuixar cada racó dels altres. Quan un fa vius els ulls dels altres. Quan un fa viu cada gram del grafit. Es posa en perill d'enamorar-se de cada línia, d'enamorar-se d'ulls desconeguts.
Quan un ha de dibuixar els altres, perquè no es pot mirar al mirall. Es fa por. No sap qui és. Mirau-vos al mirall. Les pupil·les es dilaten per segons. Tornen grosses i es tanquen de cop. Un pou i al fons els records.
Descobrir la llum dels ulls. Descobrir on s'amaga la vida. La teva i la dels altres.
Quan un ha de dibuixar els altres, perquè no es pot mirar al mirall. Es fa por. No sap qui és. Mirau-vos al mirall. Les pupil·les es dilaten per segons. Tornen grosses i es tanquen de cop. Un pou i al fons els records.
Descobrir la llum dels ulls. Descobrir on s'amaga la vida. La teva i la dels altres.
He quedat realment al·lucinada! Tot açó ho ha escrit una al·lota de 17 anys? Sense cap dubte: persegueix es teu somni que arribarás molt enfora!(que ja hem veig a colque entrega de premis literaris fora de s' illa amb la llagrimeta a s'ull...)
ResponEliminaAprofita sa vida, i més aquests anys tant polits!
Surt, viu, enamora't, plora,crida, reivindica...però torna sempre amb es teus.
Besades i enhorabona per aquest talent.
Moltes gràcies, el que no te diu sa família no t'ho diu ningú.
ResponEliminaSi qualque dia tenc s'honor de que m'acompanyeu a una entrega de premis, sa llagrimeta (també) me caurà a jo. No és tothom que pugui tenir es suports des seus.
Sa vida és un viatge molt llarg, però sempre torna a bon port, i es meu port és aquí, a Ciutadella, amb es meus.