Cuando, dormida tú, me echo en tu alma,
y escucho, con mi oído
en tu pecho desnudo,
tu corazón tranquilo, me parece
que, en su latir hondo, sorprendo
el secreto del centro
del mundo.
J. R. JIMÉNEZ, Soledad.
Pintura de Matias Quetglas, Pintor enseyant a la model.
Observacions: un home -diuen- difícil de tractar, mal d'entendre i amb un caràcter sàdico-egocentrista, però amb una prosa neta, polida, perfecte. Noucentista, amb una paraula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada