Rallar

Ahir a l'ensai de fandango s'avi Fel -que no és s'avi meu- ens explicava que la paret del pati de casa seva és molt baixeta -no parlaré de cases ni parets, aquest tema el deix a experts en arquitectura. Això li permetia xerrar amb els veïns. "No mos visitam, perquè cadascú en té prou amb ca seua. Però de tant en tant feim sa xerradeta" ens explicava. Bé idò, resulta que un dia un veí seu li va demanar si havia tingut visita perquè havia sentit rall. S'avi Fel no havia tingut visita, sinó que glosava tot sol, perquè es volia saber les gloses totes de memòria (i, de fet, se les sap encara als 84 anys). En aquell temps el veí s'hauria pensat que estava boig, perquè encara no s'havien inventat els telèfons d'orella (alias mòbils). Si algú parlava sol pel carrer era un boig.

Ara tothom ralla sol pel carrer i ningú està loco. Ara tothom ralla pel mòbil o pel manslliures. Si no és pel carrer, és dins el cotxe. Quina locura!