Al galliner d'Espanya...

...normalment s'hi senten veus que se'ls pot fer cas (omís, segons quan). Però quan les veus s'alcen de mala manera la cosa canvia.

Ens posem les mans al cap quan un pare o mare pega una galtada al seu fill, quan un home maltracta una dona, quan un alumne escridassa al professor, quan el mateix alumne pega a un company seu (bulling se'n diu), quan a algun país (molt, molt llunyà al nostre) els alts càrrecs arriben a les mans o als crits. Però mostrem indiferència quan la mateixa situació arriba a les nostres fronteres.

Ahir al Senat una lluita verbal va esdevenir crits, renou i males formes entre els diputats de dos partits (PP i PSOE, qui si no?). El govern de l'Estat és qui dóna exemple al poble. Si el pare diu males paraules a tort i dret, val més que no s'espanti en sentir dir "fill de puta" al seu fill, doncs ell n'és el culpable.

Un edil socialista, ahir també, va ser detingut per haver escridassat i insultat als prínceps d'Astúries. També són males formes de dir les coses i un mal exemple pel poble. La diferència entre els crits del Senat i els del diputat biscaí rau en què els crits del segon anaven dirigits a la intocable i excel·lent corona. Segurament hi haurà una llei que protegesqui els borbons de l'opinió del poble, però també estic segura que no hi ha cap llei que salvaguardi el poble de tanta estupidesa governamental, perquè els modals en aquest país només els guardam segons quan i segons amb qui. Pot ser aquest és el problema: que ningú és igual i per aconseguir que els de dalt ens escoltin ens hi hem de deixar les cordes vocals.