Mamà, diuen que avui t'he de fer un regal. Un regal perquè som el Dia de la mare. Un dia en honor a les mares i a la seva feina.
Record totes les postals que et vaig fer de petita. De colors, amb dibuixos i un petit escrit en lletres tremoloses. O una bracerola amb boles de mils colors era la meva especialitat.
Llavors em van dir que això del Dia de la mare era com el Dia de Sant Valentí: "l'opi dels grans magatzems". I em vaig adonar que fer un regal un dia de l'any no té cap gràcia. I pensant-hi bé vaig veure que a una mare se l'ha d'agrarir cada dia, només basta una mirada, una paraula dolça, un silenci de catació després d'un sermonet. Crec que és això el que us fa feliç a les mares: el dia a dia, perquè si no hauríeu triat tenir els vostres fills un dia a l'any -2 de maig- i els altres ben guardadets dins el calaix d'olor a marsella.
I ara record aquella foto d'estiu, en què estàs estirada a la platja amb un banyador negre i qualque floreta. I ben al davant una panxa rodona i jo dins. Tinc la sensació que és la foto on surts més guapa, on realment la felicitat t'il·lumina la cara, més que no el sol.
Perquè les mares en sabeu fer tantes de coses i, sobretot, sabeu estimar. Perquè els fills no hauríem d'estimar sols un dia a l'any, sinó cada dia, cada moment.Gràcies perquè m'has regalat una vida i mitja: una és tota meva; l'altra mitja la compartim juntes.
Record totes les postals que et vaig fer de petita. De colors, amb dibuixos i un petit escrit en lletres tremoloses. O una bracerola amb boles de mils colors era la meva especialitat.
Llavors em van dir que això del Dia de la mare era com el Dia de Sant Valentí: "l'opi dels grans magatzems". I em vaig adonar que fer un regal un dia de l'any no té cap gràcia. I pensant-hi bé vaig veure que a una mare se l'ha d'agrarir cada dia, només basta una mirada, una paraula dolça, un silenci de catació després d'un sermonet. Crec que és això el que us fa feliç a les mares: el dia a dia, perquè si no hauríeu triat tenir els vostres fills un dia a l'any -2 de maig- i els altres ben guardadets dins el calaix d'olor a marsella.
I ara record aquella foto d'estiu, en què estàs estirada a la platja amb un banyador negre i qualque floreta. I ben al davant una panxa rodona i jo dins. Tinc la sensació que és la foto on surts més guapa, on realment la felicitat t'il·lumina la cara, més que no el sol.
Perquè les mares en sabeu fer tantes de coses i, sobretot, sabeu estimar. Perquè els fills no hauríem d'estimar sols un dia a l'any, sinó cada dia, cada moment.Gràcies perquè m'has regalat una vida i mitja: una és tota meva; l'altra mitja la compartim juntes.
Dibuixos de David Hettinger http://weatherburn.com/artists/collection.cfm?artistid=11
Ostres Júlia, que polit :)
ResponEliminaCom a receptora d'aquest relat tan polit no puc fer res més que agrair-te tantes paraules que com a mare puc sentir que t'han sortit des cor. Una llagrima rellisca anyorant tantes coses. També es veritat que després de casi 18 anys de vida en comú, només una mirada i ja sabem que es lo que sortirà de sa boca després, han passat moltes coses, però encara hi queden ses millors, perque sempre esperam que lo que vindrà serà millor que lo que hem passat,encara que jo ja tenc lo millor que me podia passar: tú i es teu germà.D'aquí a uns mesos partiràs enfora, però sempre estaràs molt a dins meu, i sempre estaré a punt per esperar-te amb es braços oberts. "Açò vé dins es paquet de ser mare".
ResponEliminaLo únic que vaig fer va ser tenir una personeta de la sempre estat més que orgullosa.
:) Gràcies, mamà.
ResponEliminaPD: Ja veig que estàs atenta a aquest bloc.