Torre de Babel

Fa dos minuts m'ha telefonat n'Elies, que si passava per Ses Voltes ell era a fer un cafè; si no tenia res més a fer hi podia anar. Quan li he dit que havia d'estudiar llatí i grec m'ha tallat es rollo i hi ha afegit: "llegeix s'apartat d'opinió des diari Menorca, si pots. T'emprenyaràs". D'acord, no estic gaire de bon humor avui, ho reconesc... però quan ho he llegit no m'he emprenyat, m'he indignat que no és el mateix.

Bé doncs, resulta que un tal Juan José Gomila escriu a un apartat d'opinió del diari Menorca un article anomenat "Babel en el Senado" i com que el nom de l'apartat és "Crítica es libertad", jo empraré la mateixa màxima i criticaré des del punt de vista d'un gilipolles com ell em designa el que escriu i pensa -suposadament.

El senyor Gomila critica l'autorització del PSOE, davant les súpliques d'ERC, "a que al Senat s'entreuneixin les llengües co-oficials d'algunes regions (mitjançant servei de traducció simultània) amb la llengua constitucional". Es veu que això no li ha caigut gaire bé al senyor Gomila i per fer encara més ostentació del seu encarcarat conservadorisme ha utilitzat una santa expressió: la Torre de Babel, signe de la pluralitat lingüística i la biodiversitat racial.

També diu que "en tota Espanya existeix, això sí, una llengua comú que comparteixen i utilitzen tots els ciutadans espanyols (també els senadors) i que segons aquesta Constitució tenen el dret i deure de conèixer-la". Tots utilitzem una mateixa llengua, ves quin remei!

Però el senyor Gomila cau molt avall, massa avall. Sense arguments utilitza el tòpic més utilitzat dels darrers anys: la crisi econòmica. "En una situació de desesperança econòmica amb milions d'aturats, tasses de dèficit absurdes, etc. preocupar-se per produir una nova despesa inútil i convertir el Senat del nostre país en una Torre de Babel (segons en diu l'Apocalipsis) seria patètic". Així doncs no només utilitza el senzill tòpic de la crisi econòmica, sinó que augura que la pluralitat lingüística serà l'apocalipsis d'Espanya. Però la riquesa lingüística acabarà amb el Senat o amb el prestigi del castellà i, sobretot, amb el sentiment unitari d'Espanya com una nació unida, tanmateix una fal·làcia?

I llavors ja toca fons el nostre amic: "resaltar les diferències entre els espanyols és una insensatesa pròpia de "sortits històrics" sense sentit comú", diu. Home, gràcies! Si fer cara a la història, una història de repressió, i voler canviar el present és de sortits, a mi que me tanquin a un manicomi, a mi i a molts altres.

Potser el problema no és que la Constitució doni el dret i el deure al castellà i només el dret al català, potser el problema és que la data de caducació de la Constitució ha passat fa molta estona. Potser s'hauria de votar quins són els drets i deures que volem pels ciutadans d'aquesta Torre de Babel. Potser les divergències entre regions i llengües és només culpa d'uns caducs, només d'aquells monolingües que volen fer els bilingües de la seva condició: pobres incults en llengües. Si Espanya fos multilingüe, no discutiríem ara sobre si hi ha d'haver traducció simultània al Senat, perquè tots ens entendríem amb la llengua que fos.

PS: He traduït l'article de Juan José Gomila al català mitjançant traducció simultània, esper que no s'enfadi (perquè no sóc el Senat i encara tinc el dret de parlar català); tampoc esper que ho llegeixi...