Després de dos dies de no visitar aquest mirall, aquest llibre de confessions i idees, m'he posat al dia i he llegit les darreres actualitzacions dels blocs que tenc agregats. Esperança Camps tornava a escriure de Sant Joan des de València.
En llegir l'article d'Esperança Camps han resorgit del baúl dels records, com a les novel·les de Proust, antics moments de Sant Joan. L'escriptora parla del fabioler que es va retirar fa uns anys, família seua es veu. A ca meua (perquè a cada casa Sant Joan és un món essencialment igual als altres) esperàvem a sa cotxeria de ca s'àvia Annita i s'avi Perico. Féiem sa bereneta de xocolati i ensaïmada, de rubiols, de formatjades, de pastissets i una dolça mullada dins un bon
got d'aigua fresca. Com que s'avi i Estampa de Sant Joan 1991,
s'àvia viuen ben davant es Molí des Cavallitos, Pacífic Camps
entràvem a nes pati des molí i es papà o es conco ens asseia damunt sa somera. Record que n'Aina (sa cosina) sempre tenia por i no hi volia pujar, però en Xavier (es germà) i jo cada any esperàvem sa foto dalt aquell animal que esperava per relevar a s'altre, que havia corregut Ciutadella des de les 14h. des 23 de juny.
Aquesta foto (que no he trobat) a nes pati des Molí és es millor record de Sant Joans infantils, de bulla, de confits, de visites, d'aigua pes cavalls, de gelats de menta, de camisetes de Xipell, de crema de sol, capells i ventalls, de bots i capadetes, d'arronsades i de família.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada