Mur: el meu suport.

Seria fàcil pensar que el mur és el meu suport perquè és allà on m'aguant amb una mà després de córrer. On em recolz perquè la sorpresa ha envaït les meves cames. On m'hi atur a pensar, a observar el món.Per Alberto de Pedro el mur és molt més que una segona esquena. Per ell el mur és el suport artístic, on hi treballa les seves obres d'art. Els artistes convencionals treballen en llenços, en fusta, en tela, en cartolina; de Pedro ho fa damunt el mur.
L'art efímer desapareix. Els artistes d'aquest tipus d'art treballen les seves idees, les deixen fluir en un lloc públic on la feina de dies pot desaparèixer en segons. "M'agradaria que durassin. No eternes, però un poc. Llavors, m'ha passat que pos peces i al dia següent no hi són. Ho hauran vist vint persones, però m'agradaria que ho vegessin dues-centes. [...] S'entén que el carrer no és teu, és de tots, i els murs també tenen la seva vida. "

Alberto de Pedro converteix:

en:

La concepció d'aquest art porta al tractament del carrer com l'únic mitjà públic. Les galeries d'art són en definitiva comerços; els museus i sales d'exposicions, institucions a càrrec del govern. L'únic suport i mitjà de difusió lliure de cadenes (econòmiques i polítiques) és el carrer. És aquest el per què de fer un art a peu de carrer. El per què de desmuntar els esquemes de l'art. El per què de retallar finestres i portes fotografiades per aferrar-les a la cantonada de casa teva, allà on hi pixen els gossos. El per què de mostrar el món al món a través del mateix món.

TVE (Televisió Espanyola) té pocs programes que valguin la pena i un dels pocs és aquest: Con visado de calle on ahir vaig descobrir una nova forma d'expressar les teves idees. Una mitjà de comunicació públic, proper, fàcil i barat.
A veure qui és el valent que desobeeix les regles i surt al carrer!