Les paraules dolces den Pau Faner.

"Si ara hi hagués estrelles dalt la volta del menjador; si pogués descavalcar i donar la mà a na Jus, deixar la qualcada, el cavall pasturant per les planures impossibles de l'enrajolat de mangra, menjant potser les boves de les cadires...

El va esperonar, el cavall. Es deia Simbad, el cavall, i per força havia de tenir un poquet de la màgia de les mil nits i una nit; i na Jus semblava tan acollidora i jove com una princesa. No sé com -no ho sap ningú- en Bernat es va trobar dins el menjador, dalt l'escala, dins l'alcova, i les cortines eren vermelles com domassos i la traginada era transparent, com de vidre, i les estrelles ploraven o reien gotetes d'or, o de mel. Si ara jo fos mon pare seuríem al menjador i em donaries a mossegar una dolça.

I na Jus reia, ulls de mel, lleugera i abellidora com un àngel."

PAU FANER, "Ulls de mel" per a Sant Joan.

Revista de les festes 2010 (Última Hora Menorca)

I els meus ulls enlluernen les parets d'aquest bar. No sé si tenc la pell de gallina per les dolces paraules den Pau Faner o per la brisa fresca que entra pel finestral. No plor perquè mai m'ha agradat fer-ho en públic. Però el meu cor ja plora sang a ritme de tambó.