Vols quedar i aclarim el món?

Avui, bereneta-sopar a s'hortal de na Maria. Amics, espelmes, música, bon ambient. De bon principi ningú sabia ben bé què contar. La situació només convidava a escoltar el silenci i olorar melmelada de tomàtiga, coques, panets amb sobrassada. Llavors l'afluència de cervesa i la brisa d'un ventet suau ens ha empès a una conversa aparentment inacabable.
Direu que en aquestes reunions d'amics només es ralla d'amor, sexe, futbol i crítiques a altre gent ignorant del que li cau damunt. D'això evidentement també n'hem parlat. Però també hem arreglat el món.
Alguns han definit la seva postura política. PP, PSOE, PSM, EU, EM, HDJASJFLKAD... uuuh massa embull entre tant adjectiu! No...jo m'estim més "passar-me sa política pes forro", deien alguns. D'altres ho tenen ben clar.
Després ha tocat rebre a l'Església. Morirà o no? Aclarirem primer què és Església per noltros. És el conjunt de religions de tot el món o és la representant de la religió catòlica? Definit el concepte que discutim arribam a la conclusió que morirà, o si més no morirem nosaltres i el que ens interessa és viure amb Església o sense.
Seguidament hem arribat a Estats Units i el petroli. La guerra d'Irak, els preus petrolífers (molt a mà aquest estiu), un robatori, capitalisme. Tot ens ha duit al comunisme. Què és ha damant algú. Se li ha explicat com s'ha pogut -no en les paraules i vocabulari de Marx, més voldríem!-però se n'ha anat as llit satisfet segons sembla. El Comunisme no s'ha arribat a aconseguir mai, perquè no s'ha implantat adequadament. Massa tard per fer-ho? No ho sabem.
Llavors una experiència personal ens ha portat a Àfrica. Primer al Marroc, llavors al mundial de futbol i després a la diferència entre rics i pobres tant notòria en els païssos del (nostre) sud.
És el torn de Rússia. Incendis, la taxa de mortalitat puja, una velleta amb la boca tapada així com pot i que a hores d'ara ja deu ser morta, fum negre a les ciutats, 35ºC a l'ambient i a la sang d'aquells que beguts de vodka es tiren a l'aigua per refrescar-se sense pensar que no saben nedar. Hectàries de naturalesa cremades. I aquest hivern a estudiar rus, que esperem no em cremi les neurones de la mateixa manera.
Tanmateix d'aquí dos anys el món s'acabarà. 2012. No. No s'acabarà el món. Açò és una teoria Maya que explica com l'eix de la Terra anirà canviant de posició. Si està inclinat cap a l'est, l'any 2012 es mourà un poc cap a l'oest. Però no passarà res. Tot seguirà igual. Jo no ho sé, però qui ho explica ha tranquilitzat es personal. 
Del descongelament de l'Antàrtida hem anat als aqüífers subterranis de Menorca. D'on ve si no l'aigua dels pous? I si no estiguessim "aferrats" a una roca, seria divertit despertar-se suvora Amèrica!-diu algú. I s'estret de Gibraltar com el travesses? -contesta un altre. En Meca el va travessar...amb taurons, i de tot que hi ha per allà baix. Qualsevol el travessa! -respon un altre. Les morenes. Un animal que no ens fa cap gràcia. Pel que vaig entendre al llibre La Casa de Gel de Joan Pons, les morenes i les anguiles són el mateix. Però reben un nom o un altre segons en quina aigua nedin. Primer neixen a la mar salada, neden fins l'aigua dolça, es reprodueixen i llavor tornen a l'aigua salada, on moren. O a l'inrevés. No ho sé. Qüestió: que tenen unes dents com agulles i no fan gràcia.
Són les dues i seria hora de fer un pensament, al·lotets. Arraconam açò i anam as llit que demà és dijous, és tard i vol ploure.
Segurament m'he deixat molts temes sense captar en aquest petit fragment. Massa reflexions. A poc a poc i en bones ho anirem paint, sopar i xerrada.