Millonari de llibres

Faig un repàs a l'actualitat "nacional" a través de El País internauta. Bogotà, Rússia, EUA, Irak, incendis, política, Carod. La cultura es conserva millor. Carme Riera maquilla la lectura amb un sensualitat de caure de cul. No trob Juan José Millás avui. Una llàstima. La prosa d'aquest escriptor és deliciosament irònica. Una ironia quasi impersceptible. Daniel Verdú ha publicat una crònica. No sé qui és aquest periodista. No en tinc ni la menor idea. Però la crònica és corprenedora. Més que la crònica, ho és la història que explica.

- I l'any que ve què estudiaràs?

- Lingüística. Rus i anglès.

- Mmm...Lingüística, eh... I què fas amb açò després?

- (Gran pregunta!) Puc traduir, estar en qualsevol mitjà de comunicació...en fi, moltes coses. (Però en realitat me mor de ganes d'editar).

Ara hi ha editors independents. Joves emprenedors que editen només allò que els agrada. No esperen correus d'escriptors. Poden trobar una bona venta un dissabte vespre al bar de la cantonada. Són editors que dormen amb l'editorial a casa. Que recuperen grans llibres i els tradueixen. Que donen a conèixer al desconegut, ja sigui vell o jove.

Després d'escriure un llibre, el meu somni és fundar una editorial. Si més no treballar-hi. Amb n'Elies somniam a vegades que compram un local (Cas Cònsol, per exemple) i posam un bar-biblioteca. Bona música, bona literatura, bon cafè. Molta satisfacció i els beneficis necessaris. Editar llibres de joves escriptors amb un futur que ni s'imaginen. Promocionar l'empenta i no la retrospecció. Somnis. 

Daniel Verdú explica la història d'un home, Abelardo Linares, que aconseguí la biblioteca de millons de llibres d'un gallec, Eliseo Torres, exiliat a Estats Units. Va heretar la llibreria d'un home que odiava vendre llibres. La va portar a Sevilla i ara pensa en vendre-la. És difícil aconseguir llibres de qualitat. És difícil que els llibres de qualitat es venguin. Perquè ningú vol els millors worst sellers.

Jo faig una proposta: deixi senyor Abelardo Linares que acabi la carrera. Deixi que aprengui tot el que he d'aprendre. Deixi que convenci n'Elies. I llavors li comprarem la biblioteca. No sé on la posarem, perquè a Cas Cònsol no hi cap, segur. Però, qui sap?