I em demanes

que si tenc ganes de partir i jo te dic que sí, moltes, moltíssimes. Un sí a mitges, perquè tot és molt confús i Sa boira no m'agrada.

Me deman per què Pere Xerxa ha esperat tres anys a penjar versos al seu bloc. Potser els rentava i els ha estès, perquè s'aixuguin. Degoten sentiments. I no en quedaran de sentiments, ja no seran teus d'aquí quatre anys, ja no ho són, que no ho saps, Pere Xerxa? Dius que estimar és un mal costum. Però estimar només és dolent quan es fa costum. Perquè no hi ha res pitjor que acostumar-se a que t'estimin. L'amor es converteix en costum i la seva absència és rara, estranya a tu mateix. Però el costum és tant dens, que no et pots creure ni tu mateix que ja ni t'estimes. Perquè ja no és teu. Cosificació de l'amor.

Ja no entenc res del que escric. Tenc mil idees dins es cap que vull escriure i no puc, perquè me tens es cap quadrat. No entenc perquè us explic ma vida en vers prosificat. No ho entenc, perquè tenc un nus que m'escanya.