Qui perd els orígens, perd la identitat.

Els carrers de Ciutadella s’enfarfeguen de llum. Les taules (dels  afortunats) es vesteixen de menjar i torrons. I els millors desitjos omplen totes les boques.

El que més em preocupa d’aquest 2012 és la llengua. A finals de l’any passat (fa quatre dies) el català rebia envestides des de tots els costats del camp de batalla. Retallada a la immersió lingüística, escapçada a la política lingüística. A Sociolingüística he après moltes coses, però la més important: perquè una llengua sobrevisqui ha de tenir el suport de la política i l’economia. El país i la nostra comunitat es troben en crisi i Catalunya –el territori més gran de parla catalana- està en una situació compromesa amb l’Estat. D’altra banda, la política no hi posa gaire de la seva part. De fet, molts alts càrrecs s’han decantat per fer el seu discurs en català i castellà. Igualtat o desigualtat equilibrada? Per tot això, el meu desig més fervorós és que la llengua segueixi rebent la mateixa lluita, que la gent no es cansi de defensar-la. “Qui perd els orígens, perd la identitat”.

De retruc, m’agradaria que guardéssim els valors. Veure Menorca vestida de verd i les platges cristalines: una illa idíl·lica, que perdrà el seu encant si la explotem. Hotels, carreteres, túnels, pàrquings, creuers. Si ens donessin un cop de puny cada dos per tres acabaríem estirats al terra, sense forces, arruïnats, fets malbé. El mateix li passarà a Menorca. Per això desitjo que recuperem els valors d’aquella Menorca verge i preciosa de les cançons d’anar a fora, que treballem junts per preservar-la. Menorca és un paradís natural, però no hauria d’esdevenir mai l’edèn econòmic dels voltors. “Qui perd els orígens, perdla identitat”.

Aquests són els meus desitjos. S’hi afegeixen també salut i il·lusió per a tothom. Perquè ambdues coses ens obren nous projectes, ens fan seguir endavant i no ens deixen perdre l’esperança. Esper de tot cor que d’aquí a 12 mesos puguem dir que totes aquestes ambicions s’han complert.

"Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
jo vinc d'un silenci
que no és resignat,
jo vinc d'un silenci
que la gent romprà,
jo vinc d'una lluita
que és sorda i constant".

Raimon.