Rebaixes

Tarda lliure:
aprofito
que avui és final de mes
i ja no em queden més excuses.
Avui vaig de compres.

Entro als grans magatzems,
secció de roba,
new collection
otoño-invierno 2008.
I ja no hi ha marxa enrere. 
Miro i remiro 
i res no em fa el pes.

[...]

Però, tanmateix, 
a la secció de saldos,
un penja-robes em pica l'ullet:
la paraula poeta 
està de rebaixes.

Agafo, 
incrèdula però il·lusionada,
la talla petita, 
i corro a l'emprovador
a emmirallar-me 
en les meves inseguretats.

Tanco els ulls, 
respiro, 
corro la cortina,
miro al meu voltant. 
La paraula poeta
encara em queda gran: 
em fa bosses a l'esquena
i em cau de les espatlles.

Diu la dependenta
que em queda monííííssima...

...però jo ho sento;
a mi, la roba, m'agrada ajustada. 

Sònia Moya (2010), Gramàtica de l'equilibri.