Florilegi.

Mentre estudïi (repàs) el temari de grec per l'examen de demà, mir per la finestra. Fa un dia un poc lleig. El cel gris batalla s'estén cada vegada més fosc, provisionat d'aigua combat amb els núvols blancs, però aquests són massa flonjos i blans al costat de l'imperiós gris, que penetra cada vegada més i els dilueix.

Darrera del ciprer descobresc una flor blanca. És de l'albercoquer que vam plantar fa dos reis (si mal no record) al pati de casa. Com que s'hortalet estava un poc buit (tot i que naixien patateres i tomatigueres per na Clara i sa filla), els meus pares van demanar als Reis dos arbres fruiters i, com que s'havien portat molt bé, Truvi els hi va dur a ca s'àvia de part seva.

Realment no m'hi havia fixat que ja tingués flor. Així que mir la terra, també està plena de flors. Fa dos dies que ha començat la primavera (perquè m'ho van dir, sinó encara seria hivern per jo) i no me n'havia donat compte que la terra ja havia florit. Si hi pens bé, és primavera i he actualitzat molt sovint aquest mes. Talvegada faig com la terra jo i les meves ides floreixen per primavera. Idò mira, aquí teniu el primer albercoc virtual de la primavera.

Però, tot i que mirar per la finestra em desencanta del florilegi clàssic que he d'estudiar per demà, em pos a la feina. Esper que a principis de juny l'alberoquer ja estigui carregat i ben madur per poder gaudir de l'estiu.