S'avi Perico

Diuen que s’avi era un homo de bona conversa. Sempre tranquil, sempre amb una paraula polida que t’alegrava sa cara. S’àvia diu que li agradava que el cuidassin i de fet es deixava cuidar. Aquests mesos de malaltia i de doctors tots l’hem cuidat de sa millor manera possible, perquè s’ho mereixia i ell s’ha deixat regalar felipes i carícies de tots noltros.

Però a més d’un bon pare, avi i marit, s’avi Perico era un bon santjoaner. Sempre recordaré es dia 23 a sa cotxeria veient pujar es cavalls cap a Sant Joan de Missa. Demanant sa capadeta i intentant fer entra, tot i que sabia que a s’àvia no li agradava açò de que es cavalls entrassin dins ca seua. Enguany Sant Joan dia 23 li regalava un toc de tambor i fabiol en honor seu, només per ell. Assegut dins es menjador aquell so harmoniós el va fer feliç. Dia 24 el mateix Sant Joan Baptista va voler que s’avi Perico visqués sa Convidada, es jocs des Pla, es Caragol de Santa Clara i es darrer toc de fabiol des del cel i as costat seu.

Tots tenim es millor record de s’avi Perico. Olor de pell dins sa cotxeria de sa casa antiga, Sant Joan davant es Molí des Cavallitos, felicitat entregada es dia dels Reis, jocs d’aigua i amagar en s’estiu. És en aquests records on s’avi Perico encara és present.

Hi haurà un puesto buit a nes banc des Born, una cocarrossa sense ocupar dins sa cotxeria o a nes pati a la fresca, una engronsadora sense engronsar dins es menjador. Aquest buit, però, el podrem omplir amb es millors records de s’avi Perico. Diuen que es va anar morint com una espelma, però aquesta espelma que es va apagar ahir no deixarà mai de treure  fum que reviu es records.