Contra

No opinaré sobre la vaga general d'ahir, ni sobre els piquets, ni sobre els incidents. Només pretenc descriure el que vaig viure. 

L'escenari de la vaga si és escabrós des del sofà de casa, encara ho és més quasi a primera fila del teatre Passeig de Gràcia. Amagats darrere un banc o una estació de bus observàvem com l'agresivitat s'apoderava d'una lluita que s'hauria de fer en paraules. La pell de gallina i les llàgrimes al coll davant la imatge macabra. Què n'aprenem tanmateix quan de petits ens diuen que "no es pega a ningú"? Res de res. El més fàcil és pigar un cop; el més difícil, raonar. Foc i fum al carrer. Els nervis es poden entreveure baix les proteccions dels mossos d'esquadra. Ballen "rotlo-rotlo" amb les furgones al bell mig del passeig. Surten, disparen, juguen a indis. 

Contra el fusell, un somriure.

Contra la rutina, la poesia
Contra el realisme, la utopia

Contra el fanatisme, la ironia
Contra el fusell, un somriure

Contra el racisme, fraternitat
Contra la fam, solidaritat

Contra l´imperialista, l´humanista
Contra la Contra, el Sandinista

Contra la intolerància, estima com vulguis
Contra la tortura, els Drets Humans

Contra la guerra, insubmissió
Contra el fusell, un somriure

Companyia Elèctrica Dharma.