dilluns, 7 de febrer del 2011

Ser (lingüísticament) feliç

Els estudiants de la Universitat de Barcelona tornem a començar. El segon semestre del curs es presenta prometedor. Després d'un semestre introductori i amb assignatures interessants, però al mateix temps deslligades de la carrera que havíem triat, iniciem una nova etapa d'aquest curs. De poc en poc ens endinsem en el nostre futur i aixuguem el vapor que boirejava les finestres del setembre. 

Particularment, obr un nou llibre: el rus. Sé que hauré de fer molta feina per agafar als meus companys, que ja en saben un poquet bastant. Dues assignatures de lingüística fan que m'aixequi amb il·lusió cada matí. Una assignatura d'anàlisi i producció de textos ampliarà les meves aptituds per escriure. Esper amb ànsia un metadiari a l'agenda escolar.

Sebastià Serrano ha estat el meu primer professor d'aquest nou semestre. Un punt més perquè es presenti emocionant. Amb una gran tranquil·litat ens ha presentat la universitat com una de les millors del món. Ens ha assegurat que ens cuidaran i ens ensenyaran moltes coses i de bona qualitat. Ens ha deixat molt clar que filologia o lingüística no són una carrera de segona fila. Que a aquesta santa casa ens hi trobarem bé. Que a l'assignatura que ell imparteix aprendrem moltes disciplines, però sobretot serem feliços. 

Crec que aquest és l'objectiu de Serrano: trobar la felicitat en la saviesa i no al contrari, perquè com més es sap del món més incertesa es té. Digau-ho als físics, que encara tenen un 96% de l'univers per descobrir. En fi, esper aprovar el juny.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada